Si vols conèixer totes les novetats de setembre de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes cal destacar:
Política
El PSUC a les terres de Lleida, d’Antonieta Jarne i Pau Juvillà. Les veus que integren la història del PSUC són un tros emblemàtic del segle XX . Força política capdavantera durant la guerra civil, en els anys del feixisme espanyol lluità des de la clandestinitat més arriscada amb els consegüents empresonaments, afusellaments o exilis. En la transició postfranquista, mentre bona part dels partits polítics es bastien sense una base articulada, el PSUC disposava d’una gran implantació social a través del sindicalisme, l’associacionisme o la universitat. Tanmateix, uns conflictes fratricides, amb sagnants escissions, acabà amb els seus cinquanta anys d’història. L’objectiu d’aquest llibre ha estat fer la història social d’una part important de catalans i catalanes del segle XX a través de la trajectòria del PSUC, ja que la cultura política que aglutinà anà molt més enllà del socialisme i el comunisme en sentit estricte.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Història
L’obra de la Mancomunitat de Catalunya a les terres de Lleida (1914- 1923), de Jaume Barrull. El llibre, una primera aproximació a l’actuació de la Mancomunitat a les comarques lleidatanes, està dividit en set blocs. En els dos primers (Jaume Barrull), s’analitza des de la perspectiva de la política, el període en el seu conjunt i, particularment el paper de la Diputació de Lleida. En els tres següents s’estudia l’acció de la Mancomunitat en camps tant importants com la modernització de les infraestructures, principalment en les comunicacions terrestres i telefòniques, però també culturals (Jordi Soldevila); la política agrària (Josep Rubió); i finalment, l’obra social (Xavier Pelegrí). Els dos darrers, encara que tracten temes aparentment distants, com l’antic Hospital de Santa Maria (Quintí Casals) o el projecte arquitectònic del nou Hospital Provincial (Frederic Vilà) en el fons, no són sinó dos episodis d’una mateixa qüesti.: la substitució del vell Hospital de Santa Maria per un modern Hospital Provincial.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
La Tarragona silenciada. L’opressió de l’aparell franquista (1940-1965), de Josep Recasens. La lectura dels expedients de responsabilitats polítiques ha permès als historiadors certificar que la guerra civil (1936-1939) va continuar més enllà dels camps de batalla i de concentració. La calma de la postguerra va ser aprofitada per les autoritats franquistes per furgar en la història i la intimitat dels tarragonins que no combregaven amb els ideals dels vencedors. Sancionar econòmicament aquesta societat silenciada va ser un dels motors de la repressió i el càstig. Davant dels impediments que els propis ciutadans afectats presentaven a les autoritats, aquestes no van tenir més remei que suprimir, l’any 1942, la jurisdicció especial i limitar-se a tancar els expedients. A més, la ineficàcia de la justícia va provocar, amb la seva lentitud, un col·lpase dels expedients que s’havien de resoldre. Davant d’aquesta situació l’Administració franquista no va tenir més remei que promulgar, l’any 1969, una amnistia per suprimir qualsevol vestigi franquista. La societat tarragonina, encara que acomplexada, començava a reaccionar.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Narrativa
La llavor de la revolta, de Núria Ribalta. Un viatge iniciàtic de la seva protagonista, la Iriri Juruna, una noia mestissa de vint-i-tres anys que viu en la cruïlla de dos mons —el de Santarém (Brasil) i el de Vallmanya (Segrià)— que, malgrat la distància, es troben atrapats en la teranyina de la globalització. Un viatge pertorbador, intrigant i alhora tendre, conduït de la mà d’una narradora que ens explica els fets en primera persona i ens destapa una xarxa de relacions i situacions humanes complexa. La seva és una història fosca i dura que anirà descobrint pel camí, alhora que prendrà consciència que en aquest món tan global, la seva història particular s’aixeca com un altaveu que clama a favor de la identitat i la llibertat dels pobles. Amb un pare depressiu, que ha viscut per triomfar a les Amèriques, i una àvia que mira sorpresa com l’agricultura tradicional i familiar és envaïda pels monocultius transgènics. La vida del camp i dels pagesos es veurà sotraguejada, i també la d’una immigració que té el desig d’arrelar-se, víctima d’una globalització que ha generat misèria i crisi alimentària i que els ha escopit dels seus llocs d’origen sense possibilitat de retorn.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
El vent entre els saguaros, de Montserrat Galícia. «Alguna cosa m’havia despertat, però em vaig girar i em vaig tornar a adormir. De sobte, es va obrir la porta de la cabina i era en MacQuinn. Mai no li he dit Ewan, m’hauria semblat que parlava d’una altra persona. Quan ens vam conèixer, vaig anomenar-lo pel cognom, i així s’ha quedat. Fa temps que estem junts, i en MacQuinn encara no ha entès que jo necessito el meu temps per a desvetllar-me, que m’agrada romancejar entre els llençols. Ell, en canvi, salta del llit de seguida, però no és conscient de la seva lentitud en les rutines matinals, ocupa el lavabo com si no n’hagués de sortir mai més. Cadascú té el seu sistema; jo, una vegada he posat els peus a terra, corro a dutxar-me i a vestir-me. Però el meu escocès només troba reprovable el meu costum de romancejar al llit. —Va, lleva’t, mandrosa! En tota la nau només hi ets tu que dorm… En MacQuinn i jo treballem per a la Research Planetary Corporation, amb seu a Florida. Som prospectors.»
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Poesia
L’altra llum. (Poemes, 1976-2011), de Jaume Pont. L’altra llum (Poemes, 1976-2011) és una antologia d’autor que recull poemes de tots els llibres de l’autor publicats fins ara: Límit(s) (1976), Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981), Divan (1982: Premi Vicent Andrés Estellés, 1982), Raó d’atzar, dins Raó d’atzar. Poesia 1974-1989 (1990: Premi de la Crítica Serra d’Or, 1991), Vol de cendres (1996: Premi de la Crítica Serra d’Or, 1997), Llibre de la Frontera (2000: Premi Nacional de la Crítica, 2001) i Enlloc (2007: Premi Carles Riba, 2006). Posa colofó a la seva tria amb “Les paraules”, poema del seu darrer llibre, Càntic d’ombres, encara inèdit.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Bumerang, de Raimond Aguiló Bartolomé. XXXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental. Òmnium Cultural Granollers. Recull d’un parell de poemaris de l’autor, Bumerang i A cada instant. El primer consta de 53 poemes que despullen la infància feliç i sobrenomenada del poeta, la seva família, amics, jocs i l’escola, que tant el va marcar. El segon inclou 35 poemes breus, plens de força i molt concisos, on guanya protagonsime el veritable eix temàtic central, el nucli familiar, la casa i els pares.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Filologia
La graciosa dèria. Luis Alfonso i la llengua catalana, de Francesc Navarro. Premi Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig Literari XXXVI Nit Literària Andorrana 2013. Narcís Oller (1846-1930) qualificà de «graciosa dèria» la insistència que al llarg dels anys Luis Alfonso y Casanovas (1845-1892), escriptor i crític literari, tingué per a que escrivís les novel·les i els contes en castellà. Aquest llibre parla d’aquest fet, de la polèmica lingüística que marcà les relacions literàries en la Renaixença i en la Restauració, i de la presència de les lletres catalanes a Madrid. Tot de la mà de Luis Alfonso: un camí que va de l’entusiasme al desencís.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Dones i literatura. Autores, lectores, personatges, de Jordi Malé. Els anomenats estudis literaris de gènere o feminismes ofereixen noves perspectives per a la lectura de les obres en posar èmfasi en aspectes fins fa poc desatesos, com ara el tractament de la dona en la literatura o els diferents punts de vista de l’escriptura i la lectura masculines i femenines, entre altres. El present volum no vol ser sinó una petita aportació a aquest camp d’investigació, amb estudis sobre les dones com a escriptores i com a lectores, i també com a personatges literaris, a fi de posar en relleu algunes de les possibilitats d’aquest tipus de recerca i el rendiment que pot extreure-se’n.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
De les novetats de mesos anteriors cal destacar:
Tres testimonis sobre sobiranisme
Per què en sóc?, de José M. Muripa Rouret. Política. Tot i que l’autor va néixer a Mèxic, la primera llengua que va escoltar, entendre i parlar fou la catalana. Fill i nét de catalans exiliats, no va trepitjar Catalunya fins als vint-i-un anys. A poc a poc, va anar desenvolupant en el seu interior un doble sentiment de pertinença nacional fruit de les experiències que va tenir tant a Mèxic com a Catalunya. “El meu pare encunyà una expressió que la prefereixo no només per amor filial, sinó perquè s’adiu a la meva situació. Ell parlava de la «santíssima dualitat»: podríem dir que gaudia de dos ens diferents i d’una síntesi vertadera.”.
Guerra bruta i discurs de la por. Crònica dels quinze mesos que van fer lliure Catalunya, d’Eugeni Casanova. Política. L’ofensiva total dels poders espanyols per dinamitar el gran projecte col·lectiu dels catalans s’ha saldat amb un fracàs. El Govern i l’oposició, la Corona, la cúpula judicial, l’oligarquia financera, els serveis secrets, la Policia i els mitjans de comunicació en ple van promoure un seguit d’accions de guerra bruta i una campanya constant d’intoxicació propagandística que se’ls van acabar girant en contra. La batalla dels indecisos, que tant preocupava a l’inici del procés, es va anar decantant del costat sobiranista davant l’evidència del joc brut. Els catalans s’han guanyat en quinze mesos de rebel·lió tranquil·la i festiva, que van de la Diada del 2012 a l’acord per convocar un referèndum d’autodeterminació, un lloc entre els pobles lliures del món.
Ambaixador de Catalunya a Alemanya. El professor que explica què és i què vol ser Catalunya, de Til Stegmann. Biografia. Til Stegmann va a Alemanya quan té 10 anys i no descobreix el món català fins al 1970. El 1980 la seva aparició en el programa televisiu Vostè Pregunta té un efecte mediàtic. Des de les seves càtedres primer a la universitat de Berlín i després a la de Frankfurt promou la catalanística i els coneixements sobre els territoris de llengua catalana, funda la més gran Biblioteca Catalana del centre d’Europa i publica un best seller, el llibre Catalunya vista per un alemany, llegit i comentat per desenes de milers de catalans. Rep la Creu de Sant Jordi el 1985, i el Guardó Ciemen, el Premi Batista i Roca, el Premi Internacional Ramon Llull i el Premi Pompeu Fabra entre d’altres més. La biografia de Til Stegmann, escrita per ell mateix en català, ens fa viatjar per tota Europa i per Amèrica i conté un munt de peripècies divertides o fins i tot increïbles que el lector seguirà amb curiositat constant.
elisabetparra.com 